Dilluns, 25 de novembre
La metàfora de la por
La societat de masses, amb la globalització selectiva de la informació, va permetre que els esdeveniments luctuosos que diàriament succeeixen arreu del món entressin a casa nostra per mitjà de la televisió, la ràdio o la premsa. Els diaris van inventar la secció de successos per encabir les notícies sobre la delinqüència, organitzada o no, la violència psicòpata o els accidents amb sang i fetge. Més endavant, però, la premsa seriosa es va adonar que aquest era un criteri purament morbós i va reconduir aquestes informacions cap a una secció de Societat molt més àmplia. Malgrat això, les notícies d’aquesta mena continuen apareixent descontextualitzades. Els principis que basteixen el periodisme del segle XXI són hereus de les cròniques del segle XIX i XX i els mitjans no s’han pogut treure del damunt l’afecció per la sang.
Això ha extès la falsa percepció que vivim en una societat violenta on cada dia hi ha assassinats, robatoris i violacions quan, si comparem les xifres reals d’assassinats, robatoris i violacions amb les del segle XIX i anteriors, és evident que vivim, aquí i ara, el moment més pacífic de la nostra història. No cal dir que els franquistes diran que durant la dictadura hi havia menys delictes. Estaran dient una mentida (també us diran que no són franquistes ni anomenaran dictadura a la dictadura). Els règims feixistes controlen de manera fèrria la informació i la dosifiquen contra els seus enemics interns. La democràcia, amb tots els seus dèficits, és sempre més transparent i els mitjans, també cal dir-ho, exerceixen pressió per garantir aquest transvasament d’informació a la ciutadania. Tot i això, molts ciutadans continuen tenint una por irracional a la foscor de la nit, a la solitud dels carrers, a la marabunta del metro, al veí silenciós o a l’estranger diferent. La por, disfressada de prudència, els garratiba i els coarta la llibertat.
Lasius i Neglectus volem reivindicar la llibertat i denigrar la por. Que la prudència no ens faci covards.
Només aquesta por pot justificar que un visitant d’aquest formiguer, per desgràcia víctima d’un hacker, hagi llegit la nostra presentació –“Formigues amb consciència de classe”- com una amenaça real i no com una metàfora. Només des d’una visió policial i covarda d’aquesta societat i d’internet es pot veure cada pàgina web com una amenaça i cada internauta com un sospitós que hagi de demostrar la seva innocència. Lasius i Neglectus us convidem a sortir a la nit, fer un passeig per un carrer solitari, saludar el veí callat i xerrar amb l’ocupant que preferiu del vostre vagó de metro. I, si voleu, ens conteu la vostra experiència sense por.
L’arribada d’internet ha obert noves formes de delinqüència i assetjament. És cert. Però també una magnífica oportunitat per informar, opinar i comunicar-se.
COMUNICAR-SE!
lasius i neglectus
9.12.02