Dissabte, 24 d'abril

Un murrió per a Teresa

Ara a Teresa Amat li sembla malament que Carles Miró posi el que ella en diu, despectivament, cromets. Un altre cop Teresa Amat està descontenta? Què tindrà Teresa Amat? És una apocalíptica de vocació o és rebel perquè el món l’ha fet així? La infelicitat contínua i permanent és sovint un posat, una mascara de la falsa intel·lectualitat: “critica i tots et respectaran”, pensen aquests pseudointel·lectuals. Es pregunta, com si estigués en una torre d’ivori –que només ella veu, és clar-, si serà l’única que es quedarà en la “pura i dura lletra”. És això el que desitja per tenir, finalment i per primera vegada, un bri d’originalitat en la blogosfera o és que no sap penjar imatges? I això de “pura i dura”? Quina puresa està cercant, la malcarada? La de l’infeliç solitari que només malparla i borda per tot.
lasius i neglectus
24.4.04

 
Dijous, 22 d'abril

Grip primaveral

Ser un ós em solucionaria molts problemes. Hivernaria durant els mesos freds i em despertaria només despuntar la primavera prim i guapu. Sortiria del cau amb gana, fam de menjar, de beure i de femelles. Tot l'estiu el dedicaria a engreixar-me, fer óssets i conquerir territoris. I a l'octubre, amb les primeres neus de la tardor, buscaria una cova nova on dormir càlidament l'hivern.

Però no. He viscut cada instant i, puntualment, com sempre fa, ha arribat l'al·lèrgia traïdora. Un atopisme desaforat i intensíssim m'ha clapejat la pell de taques virolades. Això que no li passaria mai a un ós, em passa a mi.


lasius i neglectus
22.4.04