Dilluns, 15 de març

Els vençuts

És un consol pensar que a Aznar se li haurà congelat el somriure de conill hipòcrita en veure els primers resultats definitius de les eleccions generals d’avui. És consolador que els cadells populars, davant la seu del PP del carrer Génova, cantin que els socialistes han guanyat per l’atemptat. Encara no se n’han adonat. Encara no saben que el fàstic que han provocat els seus progenitors no ve de l’atemptat, ni tan sols de la guerra sinó de la mentida miserable. La falsedat que van mantenir durant tres dies, encaparrats en la seva supèrbia pudenta, convençuts que podrien fer creure a tothom que els autors de la matança de l’11-M eren els etarres, quan tot apuntava cap a un altre lloc.

Als ciutadans no els emprenya tant que els terroristes siguin d’Al-Qaida com l’ocultació –conscient i horriblement predemocràtica- de la informació, l’ús més vomitiu del terrorisme que mai no s’ha fet en tot el període democràtic d’aquest estat. Als ciutadans els causa una por terrible que hagin estat inconscients fins al punt d’amagar a tots –als madrilenys, als barcelonins, als sevillans, als londinencs o als parisencs- que pesava sobre ells l’amenaça de la més poderosa i cruel organització terrorista del món. És íntimament satisfactori imaginar Aznar enfonsat pels seus propis pecats i tots els seus cadells bordant per la seva ignorància democràtica.

Sona La Muixeranga.

lasius i neglectus
15.3.04